LA HISTORIA INTERMINABLE

Tinc la sort que des de sempre he sabut que volia ser actriu. No sé del cert el moment exacte en què aquest desig se’m va fer present, però sí que recordo que quan tenia tres anys vaig veure la pel.lícula «La Historia Interminable» i vaig pensar: no vull deixar mai de jugar i viure mons de fantasia. Anys més tard, llegint «La Gavina» de Chéjov vaig descobrir una frase que em definia. La Nina diu: “Quan penso en la meva vocació la vida no m’espanta”.

FOLLOW

L’ANNA MOLINER

El 2004, mentre estudiava la carrera de Comunicació Audiovisual, vaig fer un càsting que em canviaria la vida. Mar i Cel, de Dagoll Dagom. Des d’aleshores no he deixat de treballar i d’aprendre. D’aquella primera època tinc especial record del musical Boscos Endins, que em va valdre el Premi Butaca com a Millor Actriu de Musical. Però jo volia fer teatre de text, i el 2009 em vaig presentar al càsting per entrar a la companyia T6 del Teatre Nacional de Catalunya, i em van agafar. Deu muntatges en quatre temporades. Després van venir obres com Barcelona, de Pere Riera; Liceïstes i Cruzados, amb direcció de Jordi Prat i Coll; No feu bromes amb lamor, de Natalia Menéndez; You say tomato, de Joan Maria Segura, Les Bruixes de Salem, d’Andrés Lima, o Infàmia, també de Pere Riera. Aquesta obra va ser un abans i un després per mi, i em van donar el Premi de la Crítica; amb Jordi Prat i Coll vam repetir a Els Jocs Florals de Can Prosa, un nou Premi de la Crítica i Premi Butaca. Els últims anys m’he centrat més en el terreny audiovisual, protagonitzant sèries com as de Navidad, Tiempos de Guerra, Las Chicas del Cable, o La Catedral del Mar. Totes les podeu veure a la plataforma Netflix.

SCENTS

Fa anys que escric cançons i sempre havia volgut gravar un disc. Finalment el somni es va fer realitat. Duu el títol de «Scents». «Scents» significa una olor que et porta un bon record del passat. I és un disc que parla de com he anat descobrint la vida i la meva essència. Aquí el podeu escoltar.